Informació general

És un edifici que considera la càrrega ambiental i energètica no com a impuls determinant del projecte tractant de trencar la tradicional dicotomia entre Arquitectura i Maquina.

L’edifici es concep com un gran contenidor conformat mitjançant l’acoblament de components fabricats per la indústria. L’estructura portant obre els nuclis tridimensionals i un pòrtic, com a suport de lloses de grans obertures, té l’eficàcia d’una infraestructura, coberta per una envolupant lleugera i diversa capaç d’activar i filtrar el clima exterior per a obtenir les condicions del confort interior.

L’edifici està clarament diferenciat en tres zones:

• La zona central, alberga el servei d’operadors. Funciona com un gran atri climàtic, on la coberta recull l’espai i amb els seus diferents pendents, capes i mecanismes, reacciona en complementarietat amb l’aportació de les zones adjacents segons les estacions per a una captació òptima d’energia i una distribució equilibrada de l’aire (calent i fred) a tots els espais.
• Una zona sud -íntimament lligada a la primera, alberga l’àrea de descans. Funciona com un gran hivernacle que fa costat als altres espais produint la calor que necessiten i evacuant-lo quan sobra.
• La zona nord que conté les oficines de gestió del conjunt conforma una gran cambra d’aire humida i ombrejada, que funciona com a planta refrigeradora en ser travessada per l’aire calent i sec durant l’estiu. – Aquest espai amb els seus patis vegetats funciona com a regulador tèrmic i proporciona frescor a tots els espais.

Així, la maquinària convencional ha estat dimensionada com un suport complementari al funcionament climàtic de la pròpia arquitectura en la producció del seu propi confort interior.

Les formes resultants haurien de llegir-se com l’expressió d’aquest funcionament.