Prototip d’Habitatge Industrialitzada Sostenible “Kyoto”
Lleida, España
Detalls del projecte
Any: 2009
Superficie:318 m2
Pressupost: 320.000€
Tipología: Residencial
Fotografía: Jordi Pou
Més informació
– 1er premi concurs restringit de Projecte
Situació
Informació general
Casa Kyoto és un projecte prototip que es va construir l’any 2006. Es tractava del primer habitatge unifamiliar, industrialitzat de formigó, basat en criteris d’edificació sostenible i desenvolupada per una industria de prefabricats. El projecte es va presentar per primera vegada al públic al Saló Internacional de la construcció Construmat 2005.
El prototip de “casa bioclimàtica” va ser promoguda i construïda per prefabricats PUJOL i es va desenvolupar en col·laboració amb l’Institut Tecnològic de Lleida (ITL).
L’actual prototip de la Casa Kyoto té 250m², distribuïts en tres plantes, amb un cost garantit des de la firma del projecte i un termini d’entrega determinat de màxim 4 mesos.
La seva estructura versàtil permet possibles readaptacions i una personalització en distribucions, materials i incorporació de sistemes més o menys sofisticats de producció i eficiència en el consum interior de l’habitatge.
Sostenibilitat i economia circular
L’edifici ha estat dissenyat amb l’objectiu de tindre el mínim impacte mediambiental. La seva envolupant i distribució interior han estat estudiades per aconseguir el màxim aprofitament de calor i llum natural.
Els components de formigó prefabricats (pilars, jàsseres, panells de façana i plaques en els forjats) permeten un muntatge segur i ràpid. Tots els elements constructius tenen un muntatge en sec. La construcció dels elements a fàbrica, per després assemblar-los a l’obra permet estalviar formigó, energia, aigua, i reduir el volum de residus d’obra.
A més dels elements prefabricats, que recolzen la inèrcia i bon comportament climàtic de l’interior , el projecte contempla una coberta aljub enjardinada, una coberta de panells fotovoltaics de producció d’electricitat, i panells solars de producció d’aigua calenta, així com dos parets tècniques que actuen, per una banda, de xemeneies d’aire fresc per la refrigeració i ventilació natural i per l’altra, ubiquen totes les instal·lacions de servei de l’habitatge.
Es possible integrar pous canadencs, recollida d’aigües pluvials i grises i introduir al projecte aquells sistemes que permeten un habitatge autosuficient i 0 emisions.